Aulo Gelio y la literatura española del Siglo XVI: autor, texto, comentario y relectura moderna
DOI:
https://doi.org/10.3989/revliteratura.2012.01.303Palabras clave:
Aulo Gelio, Literatura española del siglo XVI, Fray Antonio de Guevara, Pedro Mejía, Cristóbal de Villalón, Montaigne, antología, miscelánea, ensayoResumen
Se analiza en este trabajo las referencias a Aulo Gelio en los autores españoles del siglo XVI, en particular Fray Antonio de Guevara, Pedro Mejía, y Cristóbal de Villalón. Asimismo, se recurre puntualmente a importantes comentarios sobre Gelio y la miscelánea que encontramos en Michel de Montaigne y Luis Vives. Se revisan los datos a la luz de las referencias al autor antiguo como tal, el interés temático de sus citas, los comentarios críticos a la obra y su relectura moderna, miscelánea o ensayística.
Descargas
Citas
Burke, Peter (1985). Montaigne. Madrid: Alianza Editorial.
Callejas Berdonés, María Teresa (1996). «El influjo de A. Gelio en la producción miscelánea humanística», en Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.), Tradició Clàssica. Actes del’XI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC. Andorra la Vieja: Ministeri d’Educació, Joventut i Esports, pp. 203-208.
Covarrubias Orozco, Sebastián (1994). Tesoro de la lengua castellana o española, ed. de Felipe C. R. Maldonado revisada por Manuel Camarero. Madrid: Castalia.
Cuartero Sancho, María Pilar (1981). Fuentes clásicas de la literatura paremiológica del siglo XVI. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.
García Gual, Carlos (2009). «Sobre los Ensayos de Montaigne y sus precursores», Estudios clásicos 135, pp. 77-90.
García Jurado, Francisco (2007a). Aulo Gelio. Noches áticas. Antología, Francisco García Jurado (ed.). Madrid: Alianza Editorial.
García Jurado, Francisco (2007b). «Símiles y metáforas de la erudición en Aulo Gelio», Emerita. Revista de Filología Clásica 75/2, pp. 279-298.
García Jurado, Francisco (2008). «La peculiar fortuna de Aulo Gelio en la moderna Literatura argentina», Argos, 32, pp. 47-65.
Gómez, Jesús (1996). El ensayo español. Vol. 1. Los orígenes: siglos XV a XVII, Jesús Gómez (ed.), José-Carlos Mainer (prol.). Barcelona: Crítica.
Heath, Michael (2008). «Gellius in the French Renaissance», en Leofranc Holford-Strevens y Amiel Vardi (eds.), The Worlds of Aulus Gellius. 2ª ed. Oxford, Oxford University Press, pp. 282-317.
Henkel, Arthur y Schöne, Albrecht (1996). Handbuch zur sinnbildkunst des XVI und XVII Jahrhunderts, Arthur Henkel y Albrecht Schöne (eds.). Stuttgart-Weimar: Metzler Verlag.
Holford-Strevens, Leofranc (2005). Aulus Gellius. An Antonine Scholar and his Achievement. Revised Edition. Oxford: Oxford University Press.
Holford-Strevens, Leofranc y Amiel Vardi, ed. (2008). The Worlds of Aulus Gellius. Oxford: Oxford University Press.
Holford-Strevens, Leofranc (2008). «Recht as een Palmen-Bohm and Other Facets of Gellius’ Medieval and Humanistic Reception», en Leofranc Holford-Strevens y Amiel Vardi (eds.), The Worlds of Aulus Gellius. Oxford: Oxford University Press, pp. 250-281.
Ker, James (2004). «Nocturnal writers in imperial Rome: the culture of lucubratio», CPh., 99, pp. 209-242.
Lerner, Isaías (1992). «Poética de la cita en la Silva de Pero Mexía: las fuentes clásicas», en Antonio Vilanova (ed.), Actas del X Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas, Barcelona 21-26 de agosto de 1989. Vol. I. Barcelona: PPU, pp. 491-500 disponible en la dirección electrónica http://cvc.cervantes.es/obref/aih/pdf/10/aih_10_1_056.pdf (consultado el 23 de noviembre de 2009).
Luck, George (1958). «Scriptor classicus», Comparative Literature, 10, pp. 150-158. http://dx.doi.org/10.2307/1769085
Marache, René (2002). «Introduction» a Aulu-Gelle, Les nuits Attiques, vol. I. París: Les Belles Lettres.
Menéndez Pelayo, Marcelino (1950). Bibliografía hispano-latina clásica. vol. III. Santander: Aldus.
Vardi, Amiel (1993). «Why Attic Nights or What´s in a Name?», CQ, 43, pp. 298-301.
Villey, Pierre (1908). Le sources et l’évolution des Essais de Montagne I, París: Hachette.
Alciato, Andrea (1975). Emblemas, Prólogo de Manuel Montero Vallejo, preparación y notas, Mario Soria. Madrid: Editora Nacional, 1975.
Guevara, Antonio de (1995). Epístolas Familiares, Antonio Orejudo (ed.). Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies.
Guevara, Antonio de (1984). Menosprecio de corte y alabanza de aldea, Asunción Rallo (ed.). Madrid: Cátedra (CORDE).
Guevara, Antonio de (2004). Obras completas. Vol. III, Epístolas familiares, Emilio Blanco (ed.). Madrid: Biblioteca Castro.
Guevara, Antonio de (1994). Relox de Príncipes, Emilio Blanco (ed.). Madrid: ABL/Conferencia de Ministros Provinciales de España.
Gronovius, Joannis Fredericus (1688). Auli Gellii Noctes Atticae cum notis et emendationibus Joannis Frederici Gronovii. Lyon: apud Ioannem de Vivié.
Mexía, Pedro (1989-1990). Silva de varia lección I-II, Antonio Castro (ed.). Madrid: Cátedra.
Montaigne, Michel de. Ensayos completos, Almudena Montojo (trad.) y Álvaro Muñoz Robledano (intr.). Madrid: Cátedra, 2003.
Pérez de Moya, Juan (1995). Philosofía secreta de la gentilidad, Carlos Clavería (ed.). Madrid: Cátedra (CORDE).
Stephanus, Henricus (1585). Auli Gellii Noctes Atticae seu Virgliae Atticae, quas nunc primum a magno mendorum numero magnus veterum exemplarium numerus repurgavit. Henrici Stephani Noctes aliquot Parisianae (e viginti septem II, III, IV, VI, VII, et VIII) Atticis A. Gellii Noctibus seu Vigiliis invigilatae. Eiusdem H. Stephani annotationes in alios Gellii locos prodibunt cum notis Ludov. Carrionis (qui vet. Exemplaria contulit) prelo iam traditis. París: Typis Hartmanni Palthenii, sumptibus heredem D. Zachariæ Palthenii.
Stephanus, Henricus (1609). Auli Gellii Noctes Atticae seu Vigiliae Atticae ad exemplar potissimum Henrici Stephani lucidiores redditae; Quas nunc primum a magno mendorum numero magnus veterum exemplarium numerus repurgavit. Ginebra: Apud Samuelem Crispinum.
Toro, Gabriel de (1999). Tesoro de misericordia divina y humana. Lina Rodríguez Cacho (ed.). Salamanca: Cilus (CORDE).
Torquemada, Antonio de (1994). Jardín de flores curiosas. Lina Rodríguez Cacho (ed.). Madrid (CORDE).
Villalón, Cristóbal de (1990). El Crótalon de Cristóforo Gnofoso, Asunción Rallo (ed.). Madrid: Cátedra (CORDE).
Villalón, Cristóbal de (1977). El Scholástico, Richard J.A. Kerr (ed.). Madrid: CSIC, 1977 (CORDE).
Vives, Juan Luis (1785). Opera omnia distributa et ordinata in argumentorum classes praecipuas a Gregorio Majansio. Vol. VI. Valencia: In officina Benedicti Monfort.
Vives, Juan Luis. De disciplinis (1997). 3 vol., M.A. Coronel Ramos et alii (trad. y com.). Valencia: Ajuntament de València, 1997.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2012 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.